dilluns, de juliol 16, 2012

Potser ja és massa tard.1

Hi ha vuit factors que poden justificar el títol d’aquest text i dels dos que el complementaran:

1.El “Real Decreto-Ley 20/2012, de 13 de julio, de medidas para garantizar la estabilidad presupuestaria y el fomento de la competitividad" (dit amb altres paraules, més clares i més pròximes a la realitat: mesures contra les víctimes de la crisi perquè una part dels responsables rebin cent milions d’euros i per aprofitar l’avinentesa i fer la contrareforma a Espanya).

2.Les conviccions que es deriven de l’última Escuela de Verano de la FAES. (Llegir els documents de la FAES és adonar-se de la magnífica manera de treballar de la dreta espanyola. Normalment, encerten les seves prediccions, entre altres coses, perquè tenen una bona logística, una bona estratègia i cap escrúpol per aplicar tot tipus de tàctiques).

3.El domini dels mitjans de comunicació d’Espanya per part de la ideologia nacionalista espanyola, neofranquista. Ara es farà quasi hegemònica amb les mesures que està prenent el govern central per al control absolut de la ràdio i les televisions públiques.

4.La ignorància i la impotència del PSOE (i del PSC). Ignorància en el sentit que han viscut els últims anys en un món que no tenia res a veure amb la realitat. Els costarà molt temps fer-ne una diagnosi correcta, si l’arriben a fer i hi són a temps.

5.Els errors del govern català, que el sotmeten absolutament al PP i al govern de Madrid. El perjudici suplementari que estem patint els catalans també és responsabilitat del nostre Govern.

6.La deriva europea cap al menyspreu de la sobirania popular i cap a l’incompliment de les normes per a la presa de decisions establertes en tots els tractats. No hi ha cap norma europea que pugui legitimar el “càstig” a Grècia o a Espanya.

7.La reacció dels ciutadans no troba cap canalització. La immensa majoria -segurament que no seria exagerat parlar d’un setanta per cent- poden fer seva la frase “ningú no ens representa”.

8.Atesa la clarividència i la capacitat de síntesi de “El Roto” em preocupa molt aquesta vinyeta: http://elpais.com/elpais/2012/07/09/opinion/1341856280_000180.html


Per raons professionals, he hagut de tornar a llegir King Lear de Shakespeare. Molt sovint els artistes ens donen definicions impossibles d’obtenir mitjançant els altres processos de coneixement. A l’escena primera de l’acte quart, Gloucester diu: 'Tis the time’s plague when madmen lead the blind (És el flagell dels temps que els folls guiïn els cecs. Traducció de Salvador Oliva). Trobo que és una manera molt precisa de descriure la situació actual. Els “Madmen” del gran casino en què s’ha convertit el planeta guien els cecs, els governants democràtics.

***

En els altres dos textos d’aquesta sèrie intentaré explicar millor els vuit factors i afegiré unes reflexions sobre la necessitat de l’heterodòxia per fer front a l’envestida contra els drets dels ciutadans a la qual estem assistint.

Presentaré cinc accions heterodoxes que considero imprescindibles:

1. Un exercici de (re)coneixement de la força immensa de les persones, partits i instàncies civils que han dit prou a les conquestes de l’Estat del Benestar, i de la feblesa de la majoria dels ciutadans (i dels partits que els haurien de representar i defensar).

2. Assumpció de la necessitat de fer política europea i d'exigir que se’n faci.

3. La petició insistent i per totes les vies democràtiques i pacífiques possibles –que són moltes- de la dimissió del govern de l'Estat per fer tot el contrari del que va proposar en el programa amb el qual va guanyar les eleccions.

4. La creació d’un ens d’anàlisi i acció institucional a Catalunya que defineixi l’Estat que necessitem els ciutadans de Catalunya i les accions que s’han d’emprendre per a la seva consecució.

I la més important i urgent en la conjuntura actual:

5. L’estudi, la creació i l’execució d’un programa de repartiment del treball. Penso que no es pot proposar cap mesura en aquest moment si abans no es mostra la disposició col·lectiva a compartir el que tenim.