dimecres, de novembre 10, 2010

Sobre l'educació secundària, que pot canviar

Juliol de 2003. Santander.

Participo en un seminari de la Universitat Menéndez Pelayo. Als vespres, uns quants professors ens reunim per enraonar sobre qüestions de la nostra feina que ens preocupen. La confiança creix i ens duu a debats crítics –els més estimulants: la discrepància fecunda. Hi ha una coincidència en la diagnosi de l’educació a Espanya: la política educativa és errònia i ens està duent a una degradació d’aquest servei públic essencial. Em sorprèn una afirmació d’una professora d’Elx que obté un consens immediat: la nostra esperança sou vosaltres –es dirigeix a mi-, els socialistes heu de guanyar les properes eleccions catalanes, vosaltres heu de liderar la reforma radical de la política educativa. Es van multiplicar les intervencions en el mateix sentit, notava una estima admirada per la capacitat catalana de pensar un model eficient, de posar-lo en marxa i d’”exportar-lo” a la resta d’Espanya.

Desembre de 2003

Trucades de felicitació d’Elx i d’altres ciutats, Gijón, Cáceres, Granada... El missatge insisteix en la memòria de l’últim estiu a Santander. Tenim raons fundades per l’esperança del canvi imprescindible en la política educativa liderat pel nou govern de Catalunya. Jo els parlo de la meva confiança que, amb temps, respecte i rigor sabrem estar a l’alçada de les seves expectatives.

Octubre de 2009

Trobada d’alguns dels participants en el Seminari de juliol de 2003. Què heu fet, amb l’educació a Catalunya? Des de quina Institució és possible impulsar el canvi pendent en la política educativa a Espanya, ara, que tots els indicadors posen de relleu el fracàs del sistema? Vaig donar-los la raó i vaig elaborar un document on per enèsima vegada explicava la meva opinió als responsables del meu partit. Una versió d’aquest document va ser publicada per “Catalunya, Causa Comuna” en el debat “Què n’esperem de l’educació, avui?”. Publicada, però sense recollir-ne ni una sola idea.

És llarg. El resum pot ser aquest: hi ha solució, si qui governa s’atreveix a mirar la realitat i obrar en conseqüència.

El podeu consultar:
http://www.causacomuna.cat/files/upload/9_1268856811.pdf