Necessitem anàlisis rigoroses, propostes exigents i noms propis acreditats

No sé si hi ha ciutadans que es troben en la meva situació que detectin senyals de resposta a les seves preguntes. Fa uns mesos que no em compto entre les persones convençudes, a les quals admiro, destinataris de la majoria dels senyals emesos durant la precampanya (el tòpic propi i l’advertiment sobre les maldats de l’adversari). Ja vaig dir que, de moment, la meva papereta és blanca perquè vull conèixer quina anàlisi de la realitat fan els partits i quines solucions proposen per encarar la problemàtica del present.
Llegeixo tot el que puc i lamento concloure que, de moment, no trobo anàlisis radicals de la realitat, sinó confirmació de prejudicis. Les propostes, en conseqüència, són velles o ingènues.
Al meu entendre, vénen temps molt difícils, en els quals s’hauran d’assumir polítiques d’aquelles que, d’una manera frívola i irrespectuosa, es qualifiquen d’impopulars. M’agradaria d’exercir la meva responsabilitat i els meus drets de ciutadà donant suport, amb el meu vot, a aquestes propostes polítiques que exigiran sacrificis inimaginats. Però per fer-ho, els partits amb vocació de govern m’ho haurien d’explicar ara, no després de les eleccions.
Hi ha centenars de milers de persones a Catalunya -i milions a Europa- que saben què vol dir fer sacrificis molt durs. Això em fa pensar que no som una minoria els que podríem estar d’acord en renunciar significativament al nostre benestar si ens presenten unes propostes convincents per resoldre, amb el temps que calgui, els problemes més greus que tenim els catalans-espanyols-europeus.
Esclar que hi ha una condició que no sé si s’ha donat: el canvi dels analistes i dels planificadors. L’anàlisi oficial de la situació que estem vivint la fan els mateixos que ens han portat a la crisi? –perquè la crisi no és una fatalitat, és una conseqüència de la incapacitat de persones amb nom i cognoms- . I les propostes es couen en els mateixos obradors intel•lectuals d’on han partit les iniciatives errònies –o els relats buits, banals, i de vegades miserables, que ens hem hagut d’empassar-?
Envio un altre missatge per donar més opcions a l’atzar (vull dir que algú dels que es presenta a les eleccions catalanes trobi la meva ampolla de nàufrag).
1. Alguns necessitem informació verídica sobre la situació econòmica i financera actual.
2. Alguns necessitem que els partits ens doneu els noms dels autors de les vostres anàlisis i ens agradaria comprovar que no coincideixen amb els responsables dels problemes que patim.
3. Alguns necessitem els noms dels que podrien dirigir les àrees fonamentals del govern que preveieu, per comprovar les seves credencials i intuir les estratègies diferents que estaran disposats a desenvolupar.
4. Alguns necessitem que ens anuncieu els sacrificis que haurem de fer. Els farem si ens doneu garanties que tots els esforços de govern -a més de respondre a l’objectiu urgent d’atendre les persones desemparades- es dedicaran a definir les regles perquè no es repeteixin els mateixos errors i perquè l’austeritat, la responsabilitat, el rigor i l’exigència rebin el suport que es mereixen.