dilluns, de novembre 21, 2011

Les catàstrofes demanen respostes excepcionals

Sempre és bo mantenir la calma en circumstàncies catastròfiques per intentar respostes intel•ligents. Sempre és bo evitar els impulsos instintius, que només garanteixen l’encert quan parteixen del que podríem anomenar “l’experiència de l’espècie”. Sempre és bo no reaccionar precipitadament.

Ara bé, una catàstrofe exigeix accions extraordinàries després d’haver-se produït. S’ha d’atendre els damnificats, s’ha d’iniciar el període de recuperació –que serà un temps durant el qual es treballarà d’una manera excepcional-, i s’han de demanar responsabilitats als que podien haver-la evitat.

Les respostes que s’han donat per part de les persones responsables de la direcció del PSC no es corresponen amb la dimensió formidable de la sèrie de catàstrofes que ha patit. Encara que sigui una obvietat, penso que he d’aportar algunes dades. Les més significatives, des del meu punt de vista, són les següents:

Diferència de vots entre el PSC i el PP a Catalunya en les eleccions generals
2008: + 1.067.813
2011: + 204.503

El PP ha retallat la diferència en 863.310 vots.

Diferència de vots entre el PSC i CiU a Catalunya en les eleccions generals
2008: + 893.352
2011: - 93.940

CiU ha retallat tota la diferència i ens ha superat, això vol dir que entre 2008 i 2011 hi ha una diferència relativa a favor seu de 987.292 vots.

Malgrat l’evidència, públicament, tot continua com si els fets haguessin sigut més o menys normals.

Cap assumpció de responsabilitats. La crisi econòmica (la fúria dels déus) és la culpable de tot. Com si no haguessin negat la crisi amb Zapatero, com si no haguessin saludat els “brots verds”, com si no haguessin donat suport a un govern insolvent, com si no haguessin votat la reforma constitucional... Ni una dimissió (un detall per a la història).

Cap missatge als damnificats, que pertanyen a tres grups: a) els ciutadans que no han pogut votar aquest PSC i que, en conseqüència s’han vist abocats a l’abstenció o al vot en blanc; b) els que, havent-lo votat, s’han trobat amb un resultat que minimitza el valor del seu vot; i c) els ciutadans de Catalunya que consideren imprescindible l’existència d’un partit socialdemòcrata solvent, que pugui ser, si és necessari, l’alternativa a CiU.

Cap anunci de plans singulars per començar la rectificació immediatament. Encara que falti poc, el Congrés hauria de ser, de facto, extraordinari i en canvi sembla que tot avança de la mateixa manera que fa un any, com si res no hagués passat, enmig de silencis intolerables (que fan sospitar maniobres amagades per mantenir el control “del poder”). No em sé de memòria els estatuts, però cap norma no hauria d’impedir un congrés excepcional, que, si no és l’inici d’una catarsi i d’un temps radicalment nou, pot ser una rèplica de la catàstrofe.

Una persona ha qualificat aquest blog com la carta dels desitjos impossibles d’un nàufrag. Si també resulta impossible la rectificació imprescindible del PSC, potser serà el moment de buscar un altre partit.